EL RACÓ DE 4tB

NOU BLOC

2010-12-13T00:13:00.000+01:00

Visiteu el nou bloc:

LES PARAULES DE LA PARAULA "PARAULA"

NOU BLOC

2010-12-13T00:09:00.000+01:00

LES PARAULES DE LA PARAULA "PARAULA"

UN ALTRE BLOC

2008-10-15T14:34:00.002+02:00

AQUEST BLOC ESTÀ TANCAT ( Curs 2007-2008). SI VOLEU FER UN COP D´ULL AL BLOC D'AQUEST CURS, US HEU DE DIRIGIR A L´ADREÇA SEGÜENT:

http://kwart-a.blogspot.com

ESTE BLOG ESTÁ CERRADO (CURSO 2007-2008). SI QUERÉIS ECHAR UN VISTAZO AL BLOG DE ESTE CURSO, OS PODÉIS DIRIGIR A ESTA DIRECCIÓN.

http://kwart-a.blogspot.com

THIS BLOCK IS CLOSED. (YEAR 2007- 2008). IF YOU WANT TO TAKE A LOOK TO THE BLOCK OF THIS YEAR, YOU CAN GO TO THIS ADRESS.

http://kwart-a.blogspot.com

Gairebé final de curs

2008-06-09T16:38:00.000+02:00

ELS DIARIS INVENTATS

2008-06-04T18:54:00.004+02:00

Els alumnes de 4tB durant aquest curs han escrit i creat uns dies del diari de personatges que ells mateixos han inventat i triat. Si vols llegir els diaris dels teus companys , o vosaltres que heu entrat per casualitat en aquest bloc, només cal que cliqueu sobre el nom de l´alumne i el diari que trobareu a la secció lateral, DIARIS INVENTATS. Esperem que disfruteu amb la lectura.

L´ORACIÓ COMPOSTA

2008-06-03T14:07:00.001+02:00

L'ORACIÓ COMPOSTA - Upload a doc

PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES

2008-05-24T12:51:00.002+02:00

Ja ho teniu penjat. Si voleu practicar els pronoms febles, si voleu practicar-los, aneu a l´apartat EINES. Hi ha una entrada que es diu Pràctica de pronoms febles. Cliqueu-hi i a continuació haureu de registrar-vos, després busqueu la secció pronoms febles a l´índex i ja podeu practicar-hi.
Espero que la utilitzeu, aquesta eina.

PRONOMS FEBLES

2008-05-21T20:04:00.004+02:00

Com que veig que alguns i algunes aneu una miqueta atabalats amb els pronoms febles, us penjo una pàgina perquè podeu consultar-ne el contingut. Heu d´anar a l´espai EINES d´aquest bloc. A la dreta i més avall.ATENCIÓ!!!! El complement que a la pàgina el denominen com a Complement Preposicional, és aquell que nosaltres coneixem com a Complement de Règim Verbal. Disfruteu-los!!

Etapes de la postguerra

2008-04-25T13:10:00.000+02:00

| View | Upload your own

Gèneres literaris en la postguerra

2008-04-25T13:09:00.001+02:00

| View | Upload your own

Mercè Rodoreda

2008-04-22T19:50:00.000+02:00

| View | Upload your own

TREBALLS DE POESIA DELS ALUMNES DE 4tB

2008-04-17T10:25:00.002+02:00

Aquí teniu els treballs de poesia que han realitzat els alumnes i les alumnes de 4tB durant aquest segon trimestre. Mireu-los amb atenció, si voleu deixeu un comentari i per finalitzar aneu a la part dreta del bloc i voteu el treball que us hagi agradat més.

Aquí teneis los trabajos de poesía de los alumnos y las alumnas de 4º B durante este segundo trimestre. Miradlos detenidamente, si lo deseais, dejad un comentario y para finalizar, a la derecha del blog, encontrareis una encuesta para votar el trabajo que os ha gustado más.

Here you are the poetry projects that the students of fourth B have done through the second term. Please look at them carefully " from beginning to end", and if you wish you can leave a comment. Finally on the right in the blog you will find an enquiry to vote for the project you like best.

2008-04-17T10:10:00.002+02:00

Cançó de la setmana de Josep Ma de Sagarra. Laila Terraf.

2008-04-17T10:00:00.002+02:00

Jo de Narcís Comadira. Laila Terraf.

2008-04-17T09:47:00.001+02:00

Treball de poesia de Marta Grau.

2008-04-17T09:36:00.002+02:00

Treball de poesia de Sara Belmonte.

2008-04-17T09:18:00.002+02:00

Ajagut a la platja de Josep Carner. Marc Alsina.

2008-04-16T19:41:00.002+02:00

La sardana de Joan Maragall. David Marin.

2008-04-16T19:13:00.002+02:00

Et veig d´Agustí Bartra. Carles Comas.

2008-04-16T10:42:00.002+02:00

Vacances pagades de Pere Quart. Ellina Kozulina.

2008-04-16T10:27:00.003+02:00

Retrat del poeta de Francesc Parcerisas. Laura Penkert.

2008-04-16T10:11:00.003+02:00

Tot són preguntes de Joan Vinyoli. Laura Peña.

2008-04-16T09:53:00.002+02:00

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls d´Emili Sánchez-Rubio. Anna Morera.

2008-04-16T09:46:00.004+02:00

La balanguera de Joan Alcover. Cristian Pérez.

2008-04-15T14:16:00.004+02:00

Ja és hora que se sàpiga de Pere Quart. Carlota Alcántara.

2008-04-15T13:42:00.006+02:00

Final del laberint de Salvador Espriu. Thaïs Garrido.

2008-04-15T13:13:00.006+02:00

Dolç àngel de la mort de Màrius Torres. Anna Costa.

2008-04-15T13:06:00.005+02:00

Lletania de Pere Quart. Mònica Alujas.

2008-04-15T12:35:00.005+02:00

La ginesta de Joan Maragall. Ariadna Juncà.

2008-04-15T12:31:00.003+02:00

Posseït de Gabriel Ferrater. Pau Ubric.

2008-04-15T12:15:00.004+02:00

Un hivern plàcid de Miquel Martí i Pol. Laura Carrera.

Treball de poesia d´en Christian Ibarra

2008-04-15T11:59:00.003+02:00

Música per compartir

2008-02-22T14:03:00.004+01:00

Hola nois i noies!
Ja m´ha quedat clar que a l´Anna Costa no li agrada Pastora, però com que a mi m´agrada molt, he decidit compartir els seu últim videoclip i la cançó amb vosaltres. Jo fa gairebé cinc anys que els segueixo des del descobriment de Lola fins avui mateix. Trobo que és un grup que tenen una estètica teatral increïble en directe, sobretot la Dolo Beltran, la cantant que també és actriu i que podeu veure en el videoclip que interpreta bastant. A més ja que estem al trimestre dedicat a la poesia, si escolteu atentament la lletra, potser no hi trobareu anàfores o paral.lelisme, però si que està carregada de metàfores i imatges. Que siguin poètics no és una casualitat, els integrants del grup són en Caïm i Pauet Riba, fills d´en Pau Riba ( un dels integrants de la Nova Cançó) i descendent del poeta Carles Riba i Clementina Arderiu .Per tant escolteu-la amb atenció.
M´agradria que em deixéssiu algun comentari i la vostra opinió sobre aquesta cançó, i el grup en cas que el descobriu.

EL TUTORIAL DEL MOVIE MAKER

2008-02-19T13:54:00.001+01:00

El tutorial del Movie Maker ( Primera entrega) i ( Segona entrega)

EL TUTORIAL DE L´AUDACITY

2008-02-11T17:03:00.000+01:00

EL TUTORIAL DE L´AUDACITY

Una descoberta

2008-02-05T13:56:00.001+01:00

Aquest cap de setmana per aquelles casualitats de la vida... a fora del cotxe plovia, el cel era fosc i la terra lluïa els seus millors colors, una fotografia brillant del paisatge, les gotes anaven caient, vidre avall, suaument en un trajecte Torroella-L´Escala, la ràdio sonava... he descobert aquesta cançó d´Amy Whitehouse; ja sé que no és un bloc d´anglès, però com que m´ha agradat molt, he decidit compartir-la amb tots i totes vosaltres. Espero que us agradi.

Per a l´Anna Morera

2008-01-29T14:14:00.000+01:00

Com que ja sé que quan arribis a casa no buscaràs la paraula deliqüescència o deliqüescent, aquí et penjo el seu significat. Tot això que tens, ja saps una altra paraula que no havies sentit mai.

Propietat que tenen certs cossos d'absorbir la humitat de l'aire i dissoldre-s'hi.

CINEMA SURREALISTA

2008-01-28T16:37:00.000+01:00

Dalí i Buñuel es van trobar per fer una pel.lícula surrealista; Le chien andalous ( el perro andaluz ). Perquè us feu una idea del cinema surrealista, de l´associació d´idees i de l´associació de contraris que utilitzen els surrealistes.

SURREALISME

2008-01-28T16:09:00.000+01:00

Dali és un pintor surrealista, però Magritte també és un pintor surrealista belga. Perquè us feu una idea del surrealisme pictòric i entengueu més les explicacions de la classe, us he penjat aquest video il.lustratiu.

SALVAT- PAPASSEIT- RES NO ÉS MESQUÍ

2008-01-24T17:00:00.000+01:00

Feliu Formosa recita Joan Vinyoli- En la nit

2008-01-24T16:44:00.000+01:00

UN VIDEO TROBAT A INTERNET

2008-01-21T16:58:00.000+01:00

Res que avui navegava per internet i m´he trobat aquest video. M´ha agradat i he decidit penjar-lo en el bloc perquè el veieu tots.

CONTINUACIÓ D´UN TEXT

2007-12-19T19:12:00.000+01:00

A partir del fragment de Kafka a la platja de l´escriptor Haruki Murakami, que teniu a continuació, els alumnes de 4tB han creat els seus propis textos.

Entro a la cabana i poso llenya a l´estufa, col.locant-la amb molt de compte. Faig una bola amb uns quants fulls de diari que trec d´un calaix i l´encenc amb un llumí. M´espero que la flama prengui a la llenya. De més petit, un estiu em van enviar a uns campaments i hi vaig aprendre a fer foc. Els campaments van ser un pal, però almenys en vaig treure algun profit. Obro el regulador al màxim perquè l´estufa tingui més tirada. Costa una mica, però per fi la flama pren en un tronc i a poc a poc es va escampant als altres. Tapo l´estufa, hi acosto una cadira, encenc el llum i continuo llegint el llibre del matí. Quan les flames han agafat prou embranzida, poso una tetera a bullir damunt l´estufa. Al cap d´una estona, la tapa de la tetera comença a fer un xiulet agradable.

Haruki Murakami- Kafka a la platja

M'agrada el te

2007-12-19T19:08:00.000+01:00

El trobo tan relaxant aquest xiulet. Agafo la tetera i em serveixo una tassa de te.
M'encanta el te verd. Té un gust suau i a la vegada fort amb un aroma tendre i tranquil•litzant, que em recorda les tardes en què prenia te amb la meva àvia. Els nens del barri em deien fleuma, però a mi m'agradava estar allà amb ella. Va ser ella qui em va ensenyar a apreciar el gust deliciós de qualsevol te, com el te de magnòlia, el te digestiu, el te negre, el te verd, el te anglès, el te turc, etc... També em va ensenyar a ser qui sóc i a ser com sóc.
Miro al meu voltant. M'agraden les petites delicadeses de la vida. La cabana està prou bé per només haver-me costat la nit vuit-cents euros .
Haig de preparar bé el terreny de joc i no perdre cap detall i així no permetre que ningú em descobreixi.
Aquesta nit per fi sortirà de la meva vida. He esperat tants d'anys. Per fi em podré desfer d'aquesta dona.
Mesos, porto mesos preparant-ho tot.
Ara deu estar a la dutxa. Encara falta una estoneta perquè el te d'herba caòtica li faci efecte.
Una vegada que li hagi fet efecte es desmaiarà, és el que tenen les herbes caòtiques, poden tombar un elefant; caurà i amb tanta mala sort s'haurà obert el cap que acabarà amb la seva vida.
Jo, com un bon marit , trucaré a una ambulància, però abans m'asseguraré que s'hagi mort i si cal doncs li dono un altre cop al cap contra el terra. Vindran i jo em faré el desesperat, com si hagués perdut el que més estimava al món. Mentida! És el que més odio en aquesta a la Terra. La seva actitud superficial, egoista, grollera, garrepa, les seves indirectes, el seu menyspreu cap a mi, el seu "fracassat", tot això mai més tornarà a sortir de la seva boca.
Fracassat jo? Cap fracassat podria matar la seva dona fent veure que es un trist accident, una relliscada a la dutxa, sortir lliure de sospites i cobrar l'assegurança de vida.
Encara falta un minut, un minut i seré lliure.
Aquesta cabana em fa sentir feliç. Aquí és on començaré una nova vida sense ella. Potser la compraré.
Sis, cinc, quatre, tres, dos, u ... Plof!
Com un rellotge sabia que les meves herbes caòtiques no em fallarien. Sóc lliure!
Com estarà la meva exdona? Ha caigut bé. Està prou bé , li afavoreix la taca de sang al voltant del seu cos nu. A veure el pols. No té pols.
Bé doncs, ara a trucar a urgències, 1-1-2.
-Digui?
-Siusplau! Siusplau! La meva dona... Per favor, no...! Està al terra, plena de sang! Per favor!
-On estan?
-Cabana Mudvayne, de la urbanització de cabanes "Llac negre" de pressa!

Thaïs Garrido

ESTÚPID LLIBRE

2007-12-19T19:06:00.000+01:00

De cop el so de la tetera es tornà estrident, insuportable. Pel fet que estava llegint, m’afectava encara més. Vaig aixecar-me i me’n vaig anar a una altra habitació, però abans vaig abaixar el foc de l’estufa. Se’m va fer més fàcil concentrar-me en la lectura, tan fàcil que vaig oblidar l’estufa i la tetera.
Ja se sap que si es llegeix alguna cosa que t’agrada, t’engresques i perds la noció del temps, i això és el que va succeir. Al cap d’unes seixanta pàgines llegides d’aquell llibre que no deixava que jo pogués fer altra cosa que fixar-me en aquelles línies que tenien tant de sentiment. Se sentia una lleugera olor de cremat, però no hi vaig donar importància, la lectura seguia sent massa intensa. La fortor augmentava, juntament amb la calor. Llavors vaig separar-me del llibre i vaig tornar a la realitat, s’havia produït un incendi dins de casa meva, just a l’entrada. Realment tenia molta por, vaig trucar als bombers perquè vinguessin a casa urgentment. Van tardar vint minuts, creia que ells arribarien i jo ja estaria cremat juntament amb mitja casa. Vaig quedar inconscient, segons em van explicar. M’ho vaig prendre com si hagués acabat de néixer i el primer que vaig fer, just sortir de l’hospital, va ser cremar aquell estúpid llibre que em va fer perdre el seny.

Xavier Oliveras

LES TARDES AMB LA MARE

2007-12-19T19:05:00.000+01:00

Estava callat i l'estufa anava fent el seu treball , de sobte van picar a la porta. Vaig obrir la porta, però no hi havia ningú. Crec que el xiulet de la tetera m'ha confós. Entro a la cabana i miro la tetera, ja està, i l'aparto. Preparo el te de la mare, sempre la mare fa uns tes molts bons. Mai explica el secret, l'ingredient final. però m'ho va dir perquè li preparés algunes tardes el te a les seves amigues i a ella.Gairebé sempre m'afegeixo a les tertúlies diàries de la mare; són molt interessants.
Crec que ara sí, n'estava segur que havien trucat a la porta. Obro la porta i saludo les veïnes. Començo a parlar i a buscar un tema de conversa, de cop i volta, apareix la mare, ve de comprar unes pastetes. Ens posem a taula i no marxen fins que es fa de nit, per fer el sopar. M'ho passo molt bé, escoltant , i dono la meva opinió. A més, quan estic gandul i fa un fred que pela, prefereixo quedar-me a casa que és on millor s'està.
Sara Belmonte

Estranys cap aquí, estranys cap allà

2007-12-19T19:04:00.001+01:00

Tant bon punt la tetera comença a fer aquell xiulet tan agradable, truquen a la porta.
Vaig ràpid a obrir-la, per tal que el te no se'm passi del temps i passi alguna desgràcia.
És un desconegut. Sembla que em vulgui vendre algun dels miserables productes o col•leccions que venen casa per casa. Veig que la cosa va per llarg. El faig passar, i el faig asseure en una de les butaques de la cabana.
Tanco la tetera i li serveixo una tassa de te amb un assortit de galetes. Sembla mig mort de gana, en un moment ho engoleix tot de dalt a baix, sense deixar-ne ni una engruna.
Estem parlant una bona estona sense parar.
El senyor em va llençant indirectes. És un xic estrany. S'enrotlla molt sobre les condicions de vida que tinc a la meva cabana. Em diu que així no puc viure, que són unes condicions miserables.
Jo ho entenc, fins i tot ho accepto. Jo, pobre de mi, no hi puc fer res; el sou que em donen cada mes per fer de repartidor, no és gaire abundant. De seguida ja torno a estar sense diners abans de tornar a cobrar.
Aquest individu m'està oferint d'anar a viure en un pis que ha construït per a gent amb problemes econòmics. Jo ho accepto. Només he de firmar dos papers: un que és el pis que em lloga i l'altre conforme jo accepto totes les condicions i drets, i donar-li cinc-cents euros que són l'avançament dels dos primers mesos. Ara ja, només em queda esperar tres dies perquè els papers es posin en marxa i fer el trasllat de les poques coses que tinc a la cabana.
Al cap de dos dies, truquen a la porta. Tot feliç, vaig a obrir-la pensant que és el venedor de pisos amb una bona notícia. M'equivoco. És la policia.
La policia em diu que si he vist l'home de la fotografia. Em quedo bocabadat. És ell.
Ja m'estranyava a mi que per tant pocs diners em donés tant bon servei.

M'ha entabanat.

Laura Carrera

El llibre del paradís

2007-12-19T19:04:00.000+01:00

M’aixeco de la cadira i vaig a buscar una tassa a l’armari. M’hi poso una mica de te, no massa, sinó crema en beure’l. Em torno a asseure còmodament a la cadira per continuar llegint.
Tinc aquell llibre des d’ahir, me’l va donar un estranger vell del mercat a canvi d’un feix de la meva fusta. Quan l’he començat a llegir aquest matí, m’hi he submergit de seguida. Tracta de coses de les que mai he sentit a parlar, però són més fascinants i increïbles que tot el que he sentit. Parla de terres llunyanes on mai hi ha neu ni fa fred, i sempre hi ha vegetació. A més, està ple d’il•lustracions on apareixen animals tan estranys, com ocells dels colors més vius que em puc imaginar, grans gats salvatges amb pelatges de dibuixos negres, animals gegants grisos i d’altres que no sóc ni capaç de descriure.
He acabat de beure el te, i jo, que no coneixo la terra sense neu ni sense fred, acabo de decidir anar a trobar aquella altra realitat tan exòtica.

Laura Penkert

Transtorns

2007-12-19T19:00:00.000+01:00

Em preparo el te negre de cada matí. M’hi poso tres cullerades de sucre, és perquè agafi gust. Penso en totes les càries que vaig patir de petit, i em faig prometre a mi mateix que vigilaré més amb el sucre. Com agraeixo aquests moments al costat de l’estufa que gaudeixo cada dia abans d’enfrontar-me al món real. M’ajuda a desconnectar, una cosa que en societat en la qual vivim és gairebé imposible.Segueixo llegint. Encara em queda una miqueta de temps per gaudir d’aquest benestar. Renunciar a un habitatge digne i a qualsevol tipus de mitjà de comunicació és poc difícil, encara que la gent digui el contrari. Ells estan aferrats a la tecnologia i la innovació, jo no, i de fet, me’n sento orgullós. La gent com jo (si és que n’hi ha) , no pateix mai estrès ni mor d’atacs de cor, sóc la persona més saludable del món. No m’agrada la gent, són éssers ridículs, es creuen millors i superiors a qualsevol altre ésser, no en tenen ni idea. No nego que jo no sigui un d’ells, però procuro semblar-ho menys cada dia que passa. M’he aïllat completament de la ciutat, que és on més persones despreciables hi ha, i he vingut a viure en un poblet remot en mig de la selva on tothom viu entorn de la seva vida i no de la dels altres. Em limito a sortir de casa per comprar sucre, te negre, menjar i el llibre del matí, que cada dia trobo més insolent i que penso que demà mateix deixaré de comprar. Tot això rutllava, fins aquest matí, quan anant pel carrer un grup de turistes (de ciutat, evidentment) m’han saludat. Però què s’han cregut! Saludar-me a mi? Qui es pensen que són? Sóc superior a ells, no penso tornar-los la salutació, es pensen que poden dirigir-se a mi, així, com si res?. M’he ofès, espero que no torni a passar, ells no saben el que sóc capaç de fer, sóc un ésser poderós i proveït de poders, atrapat en aquest món ple d’energúmens com ells, què he fet per merèixer això?

Truquen a la porta.

- Hola, bon dia. Sóc el doctor K.
- Què? Qui és vostè? Com gosa trucar aquí? Qui s’ha pensat que és? Que no sap que jo sóc… em…sóc…
- El senyor Haruki Murakami. Nascut aquí a Tokio, amb una dona i dos fills que el cuiden i el tracten com un rei. Tingui, li porto les pastilles que evitaran aquests atacs de superioritat entre d’altres coses. Bon dia tingui.

Anna Costa

SOROLL OCULT

2007-12-15T13:03:00.000+01:00

Vaig obrir la porta de casa meva, i l'únic que vaig veure eren uns ulls verds groguencs, enmig de la foscor de la sala, que m'estaven observant fixament. Uf, era la meva gata! Vaig pujar cap a dalt, a la meva habitació, vaig posar-me el pijama i em vaig ficar dins al llit. No podia aclucar cap ull, sentia els trons i els llamps que m'envoltaven. En estar tan atenta escoltant la tormenta, vaig sentir una mena de ''clec, clec'', de sobte vaig encendre el llum i em vaig repassar l'habitació d'esquerra a dreta. No aconseguia veure res, obria els armaris, mirava sota el llit, al darrere de les cortines i, fins i tot, el bany. M'estava desesperant, no trobava res que pogués fer aquell soroll. Tant de buscar, se'm va obrir la gana i vaig decidir anar-me a preparar un bol amb cereals i així potser m'oblidava d'aquell soroll per una estona. Al baixar per l'escala sentia cada cop més aprop aquell ''clec, clec'' misteriós. Però si només era la gateta jugant amb un cabdell de llana que tenia la mare sobre la taula de la sala!

Ariadna Juncà

POESIA

2007-12-04T19:22:00.001+01:00

Vosaltres ho heu demanat i aquí ho teniu. Una entrada per anar deixant els vostres comentaris sobre els tres poemes que treballareu durant el segon trimestre.
És important que signeu els vostres comentaris. Escriviu el nom de l´autor i el títol del poema. Heu de tenir en compte totes les pautes que se us han donat a classe.

NIT DE LLAMPS I TRONS

2007-11-29T17:18:00.001+01:00

Corria, una gota d’aigua em va regalimar per la cara, tenia el cabell moll i anava tan ràpid com podia cap a casa. Feia fred, però en córrer m’havia entrat calor i el suor ara es barrejava amb les gotes de pluja.
Vaig tancar el portal darrere meu , vaig travessar el jardí, ràpidament, pel camí de pedra, i hi vaig entrar.
Quan vaig haver entrat vaig deixar les coses sobre la butaca de la sala i vaig treure un suc de préssec de la nevera.
Tot i que dintre de casa feia calor, encara sentia fred perquè tenia tot el cabell moll, per tant, vaig pujar a la meva habitació per canviar-me. Em vaig treure les sabates, i, amb una mà, vaig obrir l’armari de la roba.
Vaig fer un salt enrere i vaig caure de cul a terra.
Què hi havia dintre del meu armari?
Em vaig acostar una mica i em vaig quedar bocabadada.
Tot el meu armari era d’un negre intens i hi havia uns punts brillants, quasi blancs, que em cegaven. Era preciós, però, què feien al meu armari?
Vaig sentir que s’obria la porta de casa. Vaig tancar l’armari i vaig anar a buscar ma mare, que acabava d’arribar. Vaig fer-la pujar i vaig obrir l’armari d’un cop. Estava molt nerviosa.
-Mama, què veus?
-...roba...?- em va contestar, mirant-me com si sigués tonta.
Vaig mirar jo també. Roba, només hi havia les coses de sempre.
Vaig tancar-lo i, quan la meva mare va haver marxat, el vaig tornar a mirar. I em vaig quedar tota la nit desperta, observant aquelles estrelles que només jo podia.
Katy Steinebach

Solitud

2007-11-25T17:19:00.000+01:00

Plou, trona, llampega. Avui és un dia de pluja, de trons i llamps, és fosc i fa molt de fred, plou massa i potser hi haurà inundacions.Hi ha molta gent que té pànic aquests dies, tenen por que els sostres caiguin a sobre, que els llamps els toquin, de tenir accidents de trànsit, etc. Però el nostre protagonista no pertany a aquest grup de persones.El petit Cosme de sis anys, cabells castanys pèl-roigs amb ulls verds, acaba de sortir de l'escola, i ja és tot un home perquè va tot sol a casa, això almenys és el que li diu la seva mare ja que casa seva es troba a la cantonada del carrer de l'escola.Està molt content perquè estrena les noves botes d'aigua, d'un blau elèctric amb peixos acolorits, i el nou impermeable, també blau, ple de butxaques de diferents colors, com li agrada a ell.En Cosme pel camí va saltant d'un bassal a un altre, al mateix temps veu passar la gent pel seu costat amb paraigües gegantins i amb cares de pocs amics. Sense adonar-se'n ja ha arribat a la porta de casa seva.Busca les claus dins del llum del nan tètric que tenen a l'entrada. Els seus pares sempre les hi guarden allà perquè mai les perdi.Obre la porta i fa un intent d'encendre el llum, però pel que es pot apreciar, amb el temporal se n'ha anat la llum.En aquells casos la mare sempre diu que busqui la llanterna al primer calaix de la cuina, al costat de la porta, i així ho fa.Encén la llanterna i amb la llum sembla tot una mica més tètric.Ja s'ha fet fosc i només són les sis de la tarda.Fa fred, no és normal. Potser la seva mare s'ha oblidat d'encendre la calefacció, però no, li sembla que el fred que ell sent és a causa que algú, en aquests moments, l'està vigilant.Veu una nota sobre la taula juntament amb el berenar: galetes i llet. La nota diu: "Reiet, beu tota la llet, el papa i la mama tornarem a les set i mitja perquè tenim molta feina. Un petó: la mama".
Berena tranquil·lament i veu que en el rellotge són un quart de set i pensa que el temps passa de pressa, però ell encara té una sensació d'intranquil·litat.Pensa que potser pot anar a dibuixar al despatx dels seus pares, i agafa la llanterna.Torna a caure un altre llamp i seguidament sent un tro que fa que es tapi les orelles. La pluja cau i cau, cada vegada se sent més sol. Li torna a semblar que hi ha algú a l'entrada. Va cap allà. De sobte la sensació aquella que ha tingut abans, torna ara.S'ha posat pàl·lid, el suor li regalima per la cara, el seu cos està gelat i té uns ulls oberts gegantins. Sembla com si acabés de veure la pròpia Mort.
-Hi ha algú?- Diu en Cosme amb la veu trencada.
-A la fi algú em veu. Bonic, que em podràs dir quan tornen els teus papes?- Diu una persona, però això no és ni una persona, és alguna cosa estranya. Fa pudor i té una capa negra estripada que li cobreix tot el cos, a la mà, que sembla molt prima, duu un tipus de falç que en Cosme no coneix.
És això que li ha fet sentir aquella sensació d'intranquil·litat, aquells suors freds.Qui és? Com ha entrat?
Thaïs Garrido

NIT DE LLAMPS I TRONS

2007-11-25T17:18:00.001+01:00

Jo estava molla, xopa, i la meva amiga també. Tot era fosc; dins de casa no es distingia res. La llum havia marxat i jo era incapaç de trobar espelmes, una lot o qualsevol estri que em servís de llum. Vam entrar i la meva amiga es va desprendre de tot el que duia, i la roba. Es va embolicar amb una tovallola i es va deixar endur per la son. Jo em vaig quedar sola, era així com em sentia, sola. Perduda en la foscor i totalment absorta per la por. Vaig sentir sorolls, vaig creure en ells i vaig arribar a l’extrem de veure alguna cosa, potser era només creació de la meva imaginació, a causa de la por. Al bany vaig començar a plorar, a pensar amb tot el que em faltava. Últimament la meva vida no era res, simplement una ànima morta dins d’un cos en moviment. Creia que només estava aquí per patir i les meves accions les odiava. Em vaig fer talls, molts talls. En un moment tot sagnava, va ser com si hagués aconseguit alleujar tot el dolor. Fins passada una estona no em vaig adonar del que havia fet. Sentia la pluja, el repic de les gotes trencant la seva composició contra el terra. Em vaig sentir com una d’elles. Va parar de ploure. Em vaig prendre dos somnífers i vaig decidir oblidar-ho tot, abandonar-ho tot, juntament amb aquella pluja de llamps i trons.

Marta Grau Vorster

>Sobre el Noucentisme

2007-11-20T15:44:00.000+01:00

Hola nois i noies!
Damunt d´aquest missatge hi teniu una espècie de presentació sobre el Noucentisme. Ho he penjat perquè després de la classe d´avui penso que els conceptes us quedaran més clars. Podeu veure que hi ha tot allò que hem comentat.

EL ROBATORI

2007-11-20T13:56:00.000+01:00

Caminava pel carrer i vaig veure que començava a ploure, em vaig afanyar a arribar a casa. Quan hi vaig ser el pany de la porta d'entrada estava rebentat. Vaig entrar lentament, estava tot remenat i desordenat, però no semblava que haguessin agafat res. Després vaig anar fins al menjador, el lloc on es trobava la caixa forta tapada amb un armari força gros. Era estrany l'armari, era al terra, i de sota en sortia una mica de sang. El vaig aixecar. Allà hi havia un cadàver del lladre que va morir esclafat per l'armari, quan volia treure'l i robar la caixa forta. Després de trucar a la policia vaig pensar " sort de l'armari sinó em quedo al carrer i sense res a la butxaca ".

Marc Alsina

L'enigma de la casa

2007-11-19T15:35:00.001+01:00

Quan va obrir la porta es va espantar molt, va veure que la seva casa estava molt desendreçada ,com si algú hagués entrat a robar. Hi havia gerros trencats per tot arreu, els llibres estaven a terra, cortines tallades... El noi va prémer l'interruptor, però no funcionava la llum. Estava sol a casa perquè els seus pares havien marxat a causa del treball. Llavors, el noi va agafar una lot i va intentar trucar els seus pares, però no funcionava el telèfon. Semblava que qui havia entrat sabia que els seus pares no hi eren aquella nit. Seguia plovent. El noi estava molt espantat i no sabia què fer, fins que es va dormir. L'endemà, ben aviat, es va despertar i va veure que ja no plovia. Després, més tranquil, va endreçar-ho tot i va deixar-ho més o menys com estava abans i va poder deduïr que havia sigut a causa de la tempesta que no funcionaven els llums i va ser el seu gat qui va posar la casa així per culpa de la tempesta que el va posar nerviós o, almenys era el que ell pensava que havia passat.

David Marin

NIT DE LLAMPS I TRONS

2007-11-19T15:31:00.001+01:00

Va pujar les escales del portal, va revisar les plantes i els nans que tenia i, quan va obrir la porta de casa seva, va veure-hi una escena esfereïdora. Una nena era atacada pel seu gos mentre cridava i plorava al terra intentant protegir-se dels ullals del caní.
El noi havia vist aquella nena passejar pel barri i va suposar que, com que ell sempre tocava la bateria quan ella tornava del col·legi, l’escoltava i ella també la volia tocar, per això va entrar-hi. Però tot això no li impressionava, el que més li costava entendre era com podia ser que un gos tan carinyós com el seu ataqués una nena d’uns nou anys.
Va pensar tot això durant un petit instant, després ràpidament, va socórrer a la pobra nena que ja tenia els braços i les cames plenes de ferides i sang. Quan va agafar la nena en braços, el gos va amagar-se dins la seva caseta. Tot seguit va portar la nena a l’hospital, va trucar als seus pares i ell va adormir-se en el sofà de l’hospital.
Cristian Pérez

L’aparent monstre

2007-11-17T12:23:00.000+01:00

La Laia acabava d’arribar a casa seva. Ja s’estava fent fosc i plovia a bots i barrals mentre se sentien trons i el cel s’enllumenava de llamps.
Quan va obrir la porta, tot estava fosc, clar, com sempre. Però de sobte notà volar alguna cosa molt a prop seu, i es va espantar tant que gairebé hagués fet un crit. Què havia estat allò? Ràpidament va encendre el llum, però no va poder veure absolutament res d’estrany.
Un cop recuperada de l’espant, es va treure la jaqueta i les botes xopes i se’n va anar cap al menjador. En obrir la porta, li tocà un corrent d’aire gelat la cara.
El cor li bategava més de pressa. Era el mateix monstre que l’havia espantat feia un moment? Però no, només s’havia deixat la finestra oberta. Quin alleugeriment! Tancà la finestra, i la resta del vespre va ser tan normal com qualsevol altre.
Ja era molt tard i la tempesta s’havia calmat, quan la Laia se’n va anar a dormir. Estava a punt d’apagar el llum, quan va descobrir sobre la tauleta de nit una criatura negra, petita, que feia uns sorollets aguts i plens de pànic.
Aleshores va comprendre que aquell ratpenat devia haver entrat per la finestra oberta fugint de la tempesta, i que havia estat aquest qui la va espantar tant a l’entrar.
Amb molta cura va agafar l’animal tremolant i el va deixar a l’ampit de la finestra oberta. Immediatament marxà volant, i la Laia va poder dormir sense haver de pensar en monstres.
Laura Penkert

Nit de llamps i trons

2007-11-17T12:22:00.000+01:00

Era una nit freda i trista, la Sònia es dirigia a l'hotel dels seus pares. La Sònia era una noia de 16 anys, simpàtica, i normalment es quedava sola a l'hotel. Aquella nit els seus pares no hi eren, així que la Sònia va trucar en Pol per si volia passar la nit a l'hotel. En Pol va dir que sí. Quan va arribar en Pol li va dir a la Sònia de jugar a la ouija. La Sònia va estar un moment pensant i va dir que sí, ràpidament van preparar el taulell. Feia una nit perfecta per fer-ho. Es van agafar de les mans i van tancar els ulls. S'estaven divertint, totes les portes estaven tancades, a fora se sentien la pluja i els trons.
La llum va marxar i en Pol va encendre dues espelmes. De sobte les espelmes es van apagar i en Pol va mirar la Sònia amb cara d'horror,però quan en Pol les va tornar a encendre, la ouija es movia sola cada vegada més ràpidament. Es va sentir un crit horrorós de la Sònia. L'horror es va apoderar dels dos nois, al cap d'un instant van veure una dona vestida de negre, amb el cabell greixós i els ulls tristos. En Pol i la Sònia van començar a cridar.
La Sònia va perdre el coneixement i en Pol parlava sol.
Allò només podia ser una cosa...
Al dia següent cap dels dos se'n recordava.

Laura Peña

LLAMPS I TRONS

2007-11-15T16:32:00.001+01:00

Vaig arribar a casa i em vaig espantar molt. Vaig trobar la porta d’entrada oberta, cosa gens normal perquè m’havia divorciat feia poc menys de quinze dies, i no creia que la meva exdona vingués a visitar-me d’aquesta manera. Se’m va acudir entrar per comprovar què passava. Quan vaig fer dues passes per endinsar-me dins el passadís, vaig veure una llum al final de casa, que corresponia a la meva habitació. Em vaig sobresaltar, però vaig intentar no fer soroll perquè tenia la sensació de no estar sol a casa. L’únic que se’m va ocórrer va ser intentar avançar sense fer gens de soroll i observant atentament tot el que m’envoltava. Quan tan sols estava a un metre de l’origen de la llum, vaig sentir dues veus, conversaven sobre un tal “Jack”, i aquest era jo. Estava molt espantat, de què devien conèixer el meu nom? Com sabien on vivia? Moltes preguntes passaven pel meu cap en aquests moments. Les últimes paraules que vaig sentir van ser: “...el matarem!” Vaig fugir al barri del costat, i una setmana més tard, em van trobar.

Ara estic sol, recordant aquella nit de llamps i trons, i esperant tornar a ser lliure.

Xavier Oliveras

NIT DE LLAMPS I TRONS

2007-11-15T14:00:00.000+01:00

... i en obrir la porta de casa, em vaig espantar en veure un animal estrany estirat al mig del passadís, però quan ell em va veure, dos segons més tard va marxar corrents cap a la cuina, i un cop allà va desaparèixer, jo vaig mirar per tot arreu i no hi vaig veure res. Vaig decidir anar a dormir, tot i que entre la tempesta i el que havia vist feia uns moments, no podia.
Llavors vaig tornar a anar a la cuina, i quan vaig sortir de l’habitació, el mateix animal fastigós estava allà estirat.
M’hi vaig apropar sense fer gens de soroll amb una cadira a la mà, i en el moment que li volia llençar, va tornar a desaparèixer.
Estava molt espantat i no sabia què fer, quan de sobte va sonar el telèfon, el vaig agafar, però no parlava ningú, així, que vaig penjar. Als cinc minuts em van trucar al mòbil, però no sortien els números a la pantalla; el vaig agafar i era la meva veïna, que em va dir que el seu camaleó s’havia escapat i havia vingut a casa meva.
Quan em va dir allò, em va treure un gran pes de sobre, i aquella nit de llamps i trons va ser la primera que vaig aconseguir adormir-me.

Pau Ubric

DESGRÀCIA RERE DESGRÀCIA

2007-11-14T19:02:00.000+01:00

Just en el moment en què en Marc va entrar a la casa, tot moll, per la tempesta que queia a fora, just al davant, tan bon punt obrí la porta, va trobar el seu gos Black, estirat al terra. Semblava estar adormit, encara que semblés un fet molt estrany, ja que les tempestes l’aterroritzaven.

En Marc va intentar despertar-lo, però en Black no responia. Estava inconscient.

El noi, tot espantat pel que li havia passat al seu gos, va anar a mirar si hi havia algun altre fet inusual a la casa.

Primer va trobar el menjador, encara amb els plats bruts sobre la taula. Feia una olor rara, el televisor estava al terra, amb el vidre tot trencat.

Encara més espantat va anar corrents pel passadís.

El primer que va trobar va ser el lavabo. La banyera era plena; plena de sang. Més avall del lavabo hi havia la seva habitació. La primera cosa que va fer, va ser mirar si hi havia la cosa més important que guardava: el braçalet d’or blanc amb diamants de la seva àvia, acabada de morir feia trenta-dos dies. El braçalet no hi era.

En Marc va començar a cridar i anà cap a la finestra, que tenia un balcó que donava a la galeria. Estava oberta.

Fora del balcó hi havia un cadàver estintolat a la paret, mig amagat darrere el ficus. Estava ple de sang, amb un ganivet clavat a la part esquerra superior, concretament, al cor.

Va mirar aterroritzat el seu voltant. Als balcons dels seus veïns, hi havia el mateix cadàver, mort de la mateixa manera. El fet que destacava més, és que tots portaven el braçalet, el braçalet de la seva àvia.

En Marc no va poder resistir-ho. Va pujar a dalt de la barana, i va caure al buit, on hi havia els seus tres veïns.

Tot era negre; no es veia el final.

Laura Carrera

LA MULTA

2007-11-14T10:29:00.001+01:00

Tracta d´una persona que anava en moto i va saludar a un policia, i aquest el va multar per treure la mà per la finestra.

Ramon Barba

CASA GEGANT

2007-11-14T10:26:00.000+01:00

La casa era tan grossa que semblava que hi vivien uns gegants, però era normal que les formigues ho veiessin així.

Ellina Kozulina

HI VIVIA?

2007-11-14T10:20:00.000+01:00

L´Àlex no vivia sol, però tampoc acompanyat, almenys, no realment acompanyat, però ell es pensava que vivia acompanyat, encara que mai ho va arribar a pensar del tot.
Carlota Alcántara

UN ESTIU DIFERENT

2007-11-13T14:06:00.001+01:00

Tenia molta calor. De cop i volta vaig mirar per la finestra i vaig veure una piscina plena de flotadors en forma de cotxets movent-se. Els volia parar i vaig submergir-me per fer-ho. La planta 25 d´un manicomi no estava feta per mi.
Laila Terraf

PER ANAR RÀPID

2007-11-13T14:04:00.000+01:00

El radar li va fer una foto per accés de velocitat, va ser l´última que li van fer.
Pau Ubric

EL MODERNISME

2007-11-05T09:36:00.000+01:00

PAPERS O TREBALL?

2007-10-31T10:30:00.000+01:00

Fa un temps un home que era de Sud-Amèrica, concretament d´Equador, va venir a Catalunya per treballar i donar diners a la seva família que era molt pobra. Va arribar a una empresa de construcció per treballar de paleta; el problema és que li van dir que necessitaven que tingués els papers arreglats per poder treballar i per arreglar-los havia d´anar al Govern Civil. Un cop allà, ell va demanar si li podien arreglar els papers ; i li van dir que havia de tenir treball per poder-li arreglar els papers.
Wijam Ruiz

EL MEU CONTE FELIÇ

2007-10-31T10:26:00.000+01:00

Hi havia una vegada tres porquets. Cadascun estava construint la seva pròpia caseta per protegir-se , segons ells, del ferotge llop del bosc. Però això era fals i la veritat era que gràcies al llop i als seus materials de construcció, ells es podien fabricar tres casetes ben maques.
Quan el llop va voler cobrar els diners pels materials, els tres porquets s´hi van negar, llavors el llop se´ls va cruspir.
Després de tres mesos el llop va cobrar l´assegurança dels tres porquets, per les seves suposades morts, i va fer apartaments d´estiu amb les tres casetes dels porquets.
Vet aquí tres porquets, vet aquí un llop, aquest conte ja s´ha fos.
Thaïs Garrido

PURA MÀGIA

2007-10-31T10:24:00.000+01:00

Quan era petita, fins i tot, les escombraries eren plenes de màgia.
Ara la màgia em sembla unes escombraries.
Laura Carrera

SENSACIONALS

2007-10-30T14:14:00.000+01:00

Ara vinc de la sabateria. M´acabo de comprar aquelles sabates de les quals tothom parla, que són genials, que et fan sentir noves sensacions, que són maquíssimes. Ara he anat a passejar el gos per provar-les. De fet, maques ho són, de sensacions també en creen : jo tinc la sensació que noto la sorra del terra, que se´m mullen les plantes dels peus; mira si creen sensacions, que fins i tot noto com si se´m clavessin pedretes als peus.
Anna Costa

PLUJA

2007-10-30T14:10:00.001+01:00

Se´l mirà i digué: « Està plovent », tot feliç, el nano es preparà amb les botes i el paraigua per passar un dia de pluja genial! Quina sort! Quan sortí al carrer i obrí el paraigua, veié que aquell quadre l´havia tornat a enganyar.
Anna Morera

Coincidència

2007-10-30T14:07:00.001+01:00

En una illa solitària, un nàufrag va llançar una ampolla al mar, amb el seu nom escrit en un paper. Molts anys després, els corrents van tornar l´ampolla a l´illa. El nàufrag va recollir el missatge amb alegria, perquè després de tant temps s´havia oblidat del seu nom.
Laura Penkert

Els microrelats de 4tB

2007-10-30T13:51:00.000+01:00

Hola gent!
En aquest blog podreu llegir les inquietuds literàries del grup de 4tB de l´IES Castelló d´Empúries. Ens estrenem amb els seus microrelats. Espero que us agradin. Quim